Del 3 al 13 d’Octubre ha tingut lloc la 52ª edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Hem pogut assistir a un total de 25 projeccions i us en volem fer cinc cèntims de les pel·lícules que més ens han agradat.
WILD GOOSE LAKE
Selecció llargmetratge a concurs al festival de Cannes
Selecció llargmetratge a concurs al festival de Cannes
El director xinès Diao Yinan recupera l’esperit del cinema negre clàssic en un film que ens apropa a la xina contemporània, plena de brutalitat i decadència. La pel·lícula és una lluent filigrana cinematogràfica, d’una delicada complexitat que fa reviure el gènere desempallegant-se dels tics estatunidencs.
BACURAU
Premi del jurat de Cannes (ex-aequo); Premi millor direcció, premi de la crítica i premi del jurat jove del Sitges Film Festival
Una apologia a la resistència política al Brasil amb tints de western i ciència ficció. Una posada escena arriscada filmada notablement, Bacurau encén una metxa que es manté candent durant tota la pel·lícula per portar-te fins a la traca final. Una pel·lícula memorable i contundent encara sense data d’estrena a Espanya i que, com sospitem que no tindrà gaire recorregut a les sales comercials, intentarem portar-vos al cineclub.
ZOMBI CHILD
Impossible no pensar en la mítica I walked with a zombie (1973) de Jaques Torneur amb aquesta recuperació del Zombie voodoo haitià. Un grup de noies adolescents d’un elitista institut Francès en l’actualitat i un zombie a l’Haití de 1962, al que van retornar de la mort per ser explotat en una plantació de sucre, s’entrellacen a través del temps i de l’espai en un relat reverberant ple de magnetisme.
THE LIGHTHOUSE
Premi FIPRESCI de La Quinzaine des réalisateurs
El director de La Bruixa torna amb una nova proposta de terror i misteri de caire folklòric. La pel·lícula té una forta proposta visual, pantalla en format 4:3 i filmació analògica en blanc i negre que recorden a una imatge fotogràfica del segle XIX, en el que s’ambienta temporalment en el film. Una posada en escena seductora tot i que pot resultar efectista i artificiosa. D’altra banda és d’agrair la seva frontalitat temàtica, prescindint dels missatges o lectures impostades en les quals sovint es recolza la producció cinematogràfica més mediocre. Si més no, creiem que val la pena apropar-se a veure-la al cinema.
THE LODGE
Una pel·lícula que remet al gènere de terror sense resultar una completa calcomania. Amb un ambient ofegant i una intensitat dramàtica treballada, aconsegueix esgarrifar-nos sense recórrer al típic esglai facilot. Tot i tenir alguns daltabaixos, fa un esforç lloable per aferrar-se al seu tema i construir en equilibri la seva forma.
EL HOYO
Premi del públic de la secció bogeria de mitjanit al Festival de Toronto - Premi a millor pel·lícula, millor director novell, efectes especials i premi del públic al Sitges Film Festival
La guanyadora d’enguany del festival, si bé no arriba a ser comparable amb la qualitat d’un film com Bacurau, és una producció basc-catalana amb prou dignitat. Una ciència ficció visualment modesta però ben resolta, amb un guió que manté l'hora i mitja de metratge amb suficient èxit. La clau de la seva efectivitat, sense dubte, l’autoconsciència que demostra la pel·lícula sobretot en els seus punts humorístics.
RETROSPECTIVA: TETSUO, EL HOMBRE DE HIERRO (1989) I CRASH (1996)
Cal esmentar dues de les pel·lícules que hem tingut oportunitat de recuperar en el festival, que a més conjuguen per la seva temàtica explorant una fusió corrosiva i eròtica entre l’humà i la màquina.
Tetsuo és un film de baix pressupost, amb imatges aconseguides a través de l’experimentació. Un treball d’una gràcia i inspiració que semblen irrepetibles per engendrar en una pel·lícula completament esbojarrada i fascinant.
D’altra banda, Crash, es una pel·lícula en la que el canadenc David Cronenberg aconsegueix culminar alguns dels motius visuals que obsessionen el seu cinema d’una forma obscenament exquisida.
